Dedicació: Capella dedicada a Sant Francesc Xavier donat que la hem renovat en el 500 aniversari del seu naixement. El desig és que Sant Francesc ens acompanyi i ens guiï amb el seu exemple a estar sempre atents a les necessitats del nostre món tal com ell va estar atent a les necessitats del seu temps.

 

L’espai: símbol d’acolliment amb formes arrodonides. Ens convida a sentir-nos acollits en les mans de Déu que ens protegeix. El cel arriba a la terra com el sostre corbat arriba al terra.

 

La Creu: Simbolitza la VIDA de Jesús, que va venir a fer estada amb nosaltres (es va lliurar fins a l’extrem) per ajudar-nos a viure tal com Déu vol; per què siguem: germans amatents amb els altres tal com Ell ho va estar. Per això la Creu uneix el terra i el cel. Quan la mirem ens fa pensar tot això perquè surt del terra i arriba a tocar el sostre de més amunt.

 

La paret revestida de fusta modular: Simbolitza el temps de la nostra vida. Els mòduls tots iguals; comencen a la porta i es van apropant a la creu. Nosaltres naixem i poc a poc a mida que ens anem fent grans anem descobrint qui és Jesús i com Déu ens estima. Així al final Jesús (la seva VIDA) ens porta cap a Déu.

 

Al llarg de la vida anem guardant coses a la nostra memòria (armaris per guardar coses relacionades amb la vida de Jesús i la nostra vida) I també guardem la possibilitat de comunicar-nos amb els altres (endolls dins dels armaris)

 

Tres icones: Representen la obertura de finestres en la nostra vida que ens permeten de veure allò que hi ha a la vida de Déu. Són punts de contemplació per fer pregària. 1 La mare de Déu de Vladimir, Jesús acarona i rodeja amb la ma la seva mare que simbolitza el món (cap ben rodó amb expressió un pel trista per la realitat que veu) 2 El Crist de Sant Francesc d’Asís en el qual es resumeix el misteri de la vida la mort i la resurrecció de Jesús. 3 La trinitat de Rublev representada per els tres àngels del relat d’Abraham i la seva esposa Sarai; les tres figures davant de la taula del dinar deixen un lloc per ocupar per aquell qui el contempla.

 

Suro verd: Espai per comunicar-nos. La natura és l’espai on vivim i que utilitzem per comunicar-nos. Aquí situem els treballs del FOC, les pregàries escrites...

 

La llum: És l’energia que ens envolta, vivim en mig de la llum però també podem restar en l’obscuritat. La llum és símbol de Déu que ens estima i ens envolta amorosament. La llum ens permet viure i podem pensar d’on ens ve, per això hi ha diverses entrades de llum: 1. A ran de terra (trobem Déu en les obres de la natura) 2. Llum reflectida pel sostre que prové del nostre interior (sobre dels mòduls de la nostra vida, ciència i acció i contemplació) 3. Llum del Crist a la Creu que ens permet conèixer el Déu revelat per Jesús, 4. Llum del nostre testimoniatge il·luminador de les nostres comunicacions al suro.

 

Altar: Taula que representa el lloc que ens té preparat Déu. És el lloc on situem el pa i el vi de l’eucaristia que esdevindran per a nosaltres la persona (cos) i la vida (sang) de Jesús. És gràcies a Ell, al seu amor per nosaltres que tenim vida en Déu.

 

Sagrari: Lloc on es guarda el pa consagrat. Inicialment no hi havia sagrari ja que tot el pa consagrat es consumia a l’eucaristia. I en cas de malaltia en portaven a casa dels malalts que no podien assistir a l’assemblea eucarística (ara també és fa) Posteriorment i amb la complexitat de les esglésies es va veure la necessitat de guardar el Pa de Vida per algunes ocasions i d’aquí la reverència que ens mereix aquest lloc. Per indicar-ho hi ha una llum vermella quan hi és Jesús, i mostrem respecte fent una reverència. Ell sempre és amb nosaltres, al sagrari d’una forma especial, quan dos o més estem reunits en el seu nom, i en tots els moments de la nostra vida.

 

Cadires i coixins: per seure i fer pregària en el silenci del nostre cor que han estats escollits de material prou senzill que simbolitza l’austeritat que volem per a la nostre vida, que condueix a la llibertat d’acció i a la felicitat que ens dona el compartir amb els altres tot el que tenim i som.